Així ens comuniquem a Subirats

El telèfon

“- Hola! Hola!! Què em sents?espera, espera que busco cobertura.
– Una altra que ha de sortir al carrer per buscar cobertura
-Tants adelantos i aquí encara estem així!
– Deu ni do! Jo encara me’n recorde de quan anavem a cal frare per poder parlar per
telèfon amb la meua mare.
– Lolita: Si, ara l’avise, ara. Antonia! pots baixar que et demana ta cosina per telèfon!
De vegades a les 10 del vespre amb el fred havies d’anar a buscar a algú. Era un
telèfon municipal que depenia de la central telefònica a sant pau.”

Un dia em van venir a buscar a mi, i vaig estar parlant amb el nòvio de la veïna! És que ella també es diu Maria Teresa. I clar, no ens enteniem. Total, que estava parlant amb el Pere de la Maria Teresa. És que els dos es deien Pere, i nosaltres, Teresa totes dues. I em van venir a buscar a mi.

Abans no hi havia correu. Estava la senyora Cresència, que feia la figura de cartera. Ella també feia arribar el diari de la vanguardia.

Torres de telegrafia òptica

La telegrafia òptica va ser el primer sistema telegràfic de la història i es materialitzava en forma d’altes torres. Subirats és l’únic municipi que en compta amb dues.

Hi ha una en runes allà dalt de tot de la guàrdia, on de petits ens emparràvem. Deien que quan feia clar, es veia Mallorca. Doncs també des d’ahí s’ha de veure l’altra torre.
Es la torre on ens enparravem.

Estació de renfe

L’estació de Lavern-Subirats (PK 56,4 de la línia Tarragona-Barcelona-Portbou) se situa al terme municipal de Subirats però més pròxim al nucli de Lavern.
La van alçar 87 veïns de Lavern de manera voluntària per contribuir a la millora de les comunicacions del municipi. L’empresa ferroviària la va voler deixar sense ús per tal de reduir les aturades dels trens de línia i l’any 2000 es va crear la Plataforma Salvem l’Estació per tal de preservar-la.
El 25 de març de 2001 es va celebrar la reinauguració i avui dia allotja també l’oficina del Patronat de Turisme de Subirats.

La parada es va fer pels qui vivien a ca la Seca, que eren gent important. Una parella
relacionada amb la família es va casar, van venir des de Barcelona en tren i van voler baixar allà. El tren es va parar perquè baixés la gent.

El 27 d’abril de 1946 es van casar Ma Antònia Maristany i Frederic Travé Alfonso. Ella era filla del compte de Lavern i ell nebot del president del consell d’administració de RENFE. Aquell dia, van habilitar un comboi especial per als convidats que van parar allà. Aquesta va ser la llavor de la iniciativa popular que va culminar amb la construcció de l’estació Lavern-Subirats 12 anys després.

Plovia aquell dia. En col·legi ens van fer anar perquè inauguraven l’estació. El meu home sempre deia que havia recitat una poesia en la inauguració.

La inauguració va ser el 25 de març de 1958. Va tenir tots els ingredients de l’època, amb la representació eclesiàstica i la de les autoritats.

Bus de línia

” – Autolito, autolito!!!
El Sauret, li dèiem també, que era el nom de la companyia. I també el coneixíem com al cotxe
del Manel!, que era el conductor. El bus quasi anava sol, ell anava tot escarxofat al volant!”

Hi havia un autobús que anava d’Avinyonet a Barcelona.
“Ara hi ha autocar, però jo no li faig ni cas! Com si no estigués!”
“Aquí cada persona un cotxe. O el xòfer que el porti. “
“Per anar d’un poble a un altre sempre caminant, en bici o en moto! A la moto fins i tot pujàvem la família sencera!”

Galeria d’imatges