Subirats fa molta feina
Texte
A Can Cartró hi havia forn i botiga. I també una carnisseria. Ara els forners de Sant Pau
porten el pa.
A Can Rossell…
Abans hi havia una botiga que tenia de tot. Es deia Cal Tan.
El Quim, el carnisser, venia des de Sant Pau amb el cistell a l’esquena. Es posava a una
caseta petita amb les seves balances i a vendre!. Venia una vegada a la setmana. I tu anaves a buscar-ho amb un drapet o amb una fulla de col. Això que es diu ara “comprar a granel” no és una novetat!
Ara passa el forner de Cal Pelegri de Sant Pau d’Ordal una vegada a la setmana. Li deixes la bosseta i allà et posa el pa. I també venen dos diferents de congelats, que passen una vegada al mes
– A Ordal teníem de tot! 2 o 3 colmados, 2 carnisseries, merceria, 2 forns de pa amb
llenya i tot,…i la llet?
– A casa teníem vaques i la llet la portàvem per les cases i bars, a repartir. A maria! T’he
portat la llet. Ara et baixo un pot.
– També teníem Ca l’Estevet, on s’hi trobava de tot!, espardenyes, blat de moro,
mongetes, cigrons, botifarra, ai les botifarres… Fins i tot hi havia la llista del metge,
del Dr. Bofill.
– Ah, i també teníem Ca Matilda! Ai , allò si que era un Corte Inglés. Hi tenia tovalloles,
llençols, fils, vetes,, panyos, fijapelo,…
El camp
Varietats de la Vinya:
- Les tradicionals
- Xarel·lo, Macabeu, Parellada, Ull de llebre
- Introduïdes posteriorment i aclimatades amb èxitChardonney, Merlot, Cabernet Sauvignon, Riesling, Gewürstraminer, Pinot Negre.
Anàvem a portar l’esmorzar amb el cistell o el farcellet als homes, als nostres pares
Els primers presseguers van arribar de la mà de Jaume Casas, de Cal Ferrer d’Ordal a finals dels anys 20 del segle passat.
Els préssecs van començar aquí a Ordal amb un home del que tothom se’n va riure. On va aquest ara? Perquè aquí tot eren Vinyes.
“Els préssecs són durs de vendre perquè de seguida es fan malbé, aleshores molta gent va tornar a posar vinya”.
El tèxtil
Les mantellines eren peces de 25 metres per 5 d’amplada. La màquina que les fabricava feia faltes i ho havíem de repassar. A casa, ens asseiem a una cadireta baixa, amb un coixí sobre les cames i per sota de la peça, ens posàvem la didala i revisàvem on hi havia un forat. Els guims són les parts que han d’estar plenes del dibuix, i si n’hi havia que estaven buides, les havíem d’omplir a mà. Quan ho teníem, anàvem al taller, que primer era a cal fuster. Allà ens ho repassaven, perquè de vegades et deixaves alguna. Si en quedava alguna, la feies allà mateix.
Venia un autocar petit o una furgoneta a buscar noies per anar a portar-les a Avinyonet, on hi havia un taller de costura. Passava per Sant Pau, per Lavern,… Així coneixíem a noies d’altres municipis i cosíem totes allà, dinàvem i a la tarda, cap a casa.
Paperines
Les paperines estaven fetes de paper d’estrassa. Tot es venia a granel i es posava a les paperines. Les botigues les tenien, com ara tenen les bosses de paper. Aquí se’n feien moltes.
– I restaurants? Teníem molts restaurants!
– Molts! El de tota la vida era el Cal Cells, després va venir el de Pelegrí, el Ranxero
–
– Que en realitat es deia la Vinya, però tots els coneixíem com el Ranxero, el casa blanca,
el nit i dia del Garrote, que era al costat de casa, el cal Mingo….
– Tinguérem sort que la carretera passava per aquí, perquè la pedregada del 62 va
arrasar amb tot. No va quedar ni un préssec, ni un raïm. No es podia viure. Aleshores
la gent es va haver d’espavilar.
Jo vaig estar al bar 47 anys i teníem 80 dinars i teníem 80 sopars. No tancàvem ni de nit ni de dia! Venien els de Reus, els d’hockei, els de Tarragona i clubs de football!
La pedregada va afectar Ordal, Can Rossell, el Pago, els Casots i Torreramona. A dos mesos de recol·lectar el raïm, la vinya va quedar arrasada i els seus efectes es van sentir tant aquell any com el següent. Així esdevenen canvis en la vida econòmica i social de la zona.
Molta gent va marxar per la pedregada del 62. Aquí no es podia viure. No va quedar ni un préssec ni un raïm. Va quedar com al mes de l’hivern. La gent va marxar o es van dedicar a un altre negoci, tipus reparto.
Yo vivia en Cornellà i allí iba bastante gent que vendia pollos y huevos, de Ordal, eh?Unos pollos, que vendían!Venían con un cesto grande.
Galeria d’imatges
