Donants Pandèmic
El projecte Donants de memòria va néixer com un procés de recuperació de la memòria oral vinculat als barris de la ciutat de Barcelona. Amb el temps, el projecte ha evolucionat i a més d’expandir-se més enllà de la ciutat, ha incorporat nous enfocaments, com ara la vessant temàtica. En aquest cas, es proposa treballar la recuperació de la memòria oral al voltant del tema específic del confinament derivat de la pandèmia.
Activitat programable de una o dues sessions.
A partir de les fotografies de l’exposició “Diari d’un confinament”, recollirem la memòria oral al voltant de les vivències en confinament de les persones majors de 65 anys i fer un relat col·lectiu d’una situació que ja forma part de la nostra història contemporània.
Argumentari:
El 15 de març de 2020, amb la declaració de l’estat d’alarma, entra en vigor el confinament domiciliari com a mesura per evitar els contagis de la primera onada de la Covid-19. Aquest confinament, previst com una mesura beneficiosa per a la salut i que havia de durar 15 dies, es va allargar fins als 99 dies i va empitjorar la salut d’algunes persones.
Un dels col·lectius més afectats per aquesta situació ha estat el de la gent gran. Els mitjans de comunicació anaven plens de notícies sobre les residències, però quina imatge donaven? Aquests, les xarxes socials i fins i tot discursos polítics perpetuen estereotips i creences associades a la vellesa i la gent gran, en reforcen la imatge projectada com a un únic col·lectiu fràgil i vulnerable que no correspon amb l’heterogeneïtat que hi ha. I què ha passat amb les persones que estaven a casa seva? El 2020 vivien sols més de dos milions de persones majors de 65 anys: el 70,9 % dels quals eren dones.
En la situació que vivim ja fa gairebé dos anys, s’ha parlat molt de la gent gran, però se l’ha escoltada?
Amb la pandèmia s’ha posat sobre la taula el terme edatisme, la discriminació vers una persona per la seva edat a través d’estereotips socials i prejudicis. L’edatisme i la manca d’una cultura de l’envelliment en la nostra societat fomenta l’exclusió de la gent gran de la vida pública i social, i propicia un empobriment de l’activitat cultural, reflexiva i creativa d’aquestes persones. A més, suposa una pèrdua per al conjunt de la societat, que resta privada de la perspectiva, experiència, coneixement, capacitats i aportacions de les persones amb més edat.
Galeria d’imatges
