La otra cara de la moneda

Aquesta és la història que vaig viure quan va morir la meva mare i vaig començar a jugar a les màquines.

“La pèrdua de la mare provoca una soledat molt gran”
“ La soledat ens pot portar per camins que mai haguerem pensat, com per exemple, començar a jugar”
“La meua neboda va dir “jura’m per la teua mare que no jugues”, i vaig haver de dir que si jugava. Aleshores des de la fundacació de la que ja formava parts, em van posar amb una psicòloga que em va ajudar molt.
“La confiança de les persones de l’entorn m’ha fet agafar forces i deixar el joc!

Com sona?

Vols més històries com aquesta?

“La liebre mecànica” – Ledicia Costas
“El descontento” – Beatriz Serrano
“El jugador” – Fiodor Dostoievski