
Donants Pandèmic
Projecte de recuperació de la memòria oral sobre la vivència de la gent gran del confinament declarat per la pandèmia, així com de les seves conseqüències i les del procés de desconfinament que el va seguir. Desenvolupat per TRAMA SCCL amb la col·laboració del Casal de Gent Gran de la Barceloneta, Centre Cívic Font de la Guatlla i La Lleialtat Santsenca. S’ha treballat a partir del material fotogràfic de l’exposició Diari d’un confinament de l’artista Silvia Sánchez Bianchi i produida per TRAMA SCCL. Aquesta edició s’ha desenvolupat durant l’any 2022.
El 15 de març de 2020, amb la declaració de l’estat d’alarma, entra en vigor el confinament domiciliari com a mesura per evitar els contagis de la primera onada de la Covid-19. Aquest confinament, previst com una mesura beneficiosa per a la salut i que havia de durar 15 dies, es va allargar fins als 99 dies i va empitjorar la salut d’algunes persones.
Un dels col·lectius més afectats per aquesta situació ha estat el de la gent gran. Els mitjans de comunicació anaven plens de notícies sobre les residències, però quina imatge donaven? Aquests, les xarxes socials i fins i tot discursos polítics perpetuen estereotips i creences associades a la vellesa i la gent gran, en reforcen la imatge projectada com a un únic col·lectiu fràgil i vulnerable que no correspon amb l’heterogeneïtat que hi ha. I què ha passat amb les persones que estaven a casa seva? El 2020 vivien sols més de dos milions de persones majors de 65 anys: el 70,9 % dels quals eren dones.
En la situació que vivim ja fa gairebé dos anys, s’ha parlat molt de la gent gran, però se l’ha escoltada?
Amb la pandèmia s’ha posat sobre la taula el terme edatisme, la discriminació vers una persona per la seva edat a través d’estereotips socials i prejudicis. L’edatisme i la manca d’una cultura de l’envelliment en la nostra societat fomenta l’exclusió de la gent gran de la vida pública i social, i propicia un empobriment de l’activitat cultural, reflexiva i creativa d’aquestes persones. A més, suposa una pèrdua per al conjunt de la societat, que resta privada de la perspectiva, experiència, coneixement, capacitats i aportacions de les persones amb més edat.