A Subirats hem fet (i fem!) safareig
El 1981 es va perforar el pou dels Casots a més de dos-cents metres de fondària. Així
va començar la construcció de la xarxa de dipòsits i canonades del municipi.
Això era una bassa on anàvem a buscar l’aigua. Ara han fet una plaça. Si haguéssiu vist
allò… tothom diria que estaríem malalts. Estava ple d’algues verdes. Amb aquella aigua
rentàvem, però havies d’apartar tot allò amb la galleda. Sols vaig veure que ho netejaren una vegada en tots els anys que tinc.
Allà hi havia hagut un safareig on anava tot el poble, el de Can Vidal. Redó! Gran! Era a una vinya on havien nascut els meus avis. Vuit o deu dones podien anar allà a rentar, una al costat de l’altra. Feien petar la xerrada i anaven llevant la roda.
La meva mare agafava com una portadora, dos semalers, i anàvem una davant i una
darrera.
De petita ma mare em portava i em donava com una robeta, perquè rentés també.
I nosaltres a l’estiu, quan érem petites, anàvem allà, ens assentàvem al safareig i ens hi
fotíem els peus a dintre. Bueno, no teníem piscina, ves! Ens ho passàvem bé.
Així redó com aquell no n’he vist mai. Hi havia a tots els pobles, però dels quadrats i
rectangulars.
Galeria d’imatges
