A Subirats no ens avorrim

La radio

El programa ‘Tambor’ s’emetia a Ràdio Barcelona per a tota la Cadena SER cada dia, durant 15 minuts entre 1955 y 1972.
El consultori d’Elena Francis va ser una eina per marcar una pauta de conducta en la presa de decisions sobre assumptes de la vida pública i domèstica de les dones d’acord amb els principis morals i religiosos del règim entre 1947 i el 1984.

– A casa quan vam tenir ràdio, jo ja era gran!
– El de Can Rossell deixava ràdios a les cases i deia: jo us la deixo i ja me l’anireu pagant!
Perquè ell tenia una botiga. Les anàvem pagant de mica en mica.
-Bueno, perquè un cop les havies tastat…
– Ja sabia el que feia, ja…
– Jo sé que anava a escoltar la novel·la a casa d’uns veïns. La novel·la i el conte!
-El conte que feien a la 1 del migdia, el tambor! Era el nom del programa de Pablo Ayuso i la
Maria Matilde Almendro. Tenien una veu molt maca.
-I l’Elena Francis! Tothom escoltava la Francis.

La tele

– Em recorda també a la tele! Que també en teníem sols una al principi!
– Als Casots era a la botiga, ja els interessava perquè es consumia. Més tard, la gent del
poble vam comprar una tele i la vam posar a un local que havia sigut una barberia. Era com
un cine. Veiem les pel·lícules de l’oeste, la Zarzuela,…
– A can Rossell l’anàvem a veure a ca la Carme, que tenia un nen amb paràlisis, li van posar
la tele, i allà anàvem a veure-la i a fer-li companyia.
– Després en van posar també a can Pep, aquella gent que van muntar una Bòbila. “
– I després allà al carrer nou ( de Sant Pau d’Ordal) venia el Paco de Barcelona, i posava el
televisor i tots amb una cadira, com al cinema a la fresca.

Caramelles

Hi ha diverses corals a Subirats que canten les caramelles. Antigament sols estaven conformades per homes però a poc a poc això va anar canviant fins a ser mixtes. L’Oroneta d’Ordal va començar cap a l’any 1890. Recorria els diferents barris i masies amb un carro on recollien els productes que els regalaven ( ous, conills, …). Cap a l’any 1963 comencen a entrar les dones. Va finalitzar la seva activitat l’any 2015.

Centres socials i culturals

Segurament les dificultats de comunicació i mobilitat del territori van motivar la construcció de centres socials i culturals a diferents nuclis de població per tal de poder tenir espais on socialitzar, fer activitats, cooperar i crear xarxa. Aquests, en moltes ocasions, s’han construït amb les aportacions dels veïns i veïnes amb materials i hores de feina. Així és com ens trobem amb 9 d’aquests al municipi que, avui dia, continuen complint la seva funció:

• Centre Agrícola de Sant Pau d’Ordal, 1914
• Ateneu Agrícola de Lavern, 1918
• Centre Recreatiu de Can Rossell, 1927
• Patronat Familiar del Casots, 1927
• Ateneu Ordalenc, 1928
• Centre Recreatiu de Ca l’Avi, 1932
• Centre Cultural i Recreatiu de Can Cartró, 1933
• Casal de Can Batista, 1989
• Local Social de Casablanca, 2010

A subirats som gent de teatre

No tenim bar, però tenim teatre

Es feia molt de teatre per festa major. Cada poble tenia el seu grup, i preparava una obra només per aquell dia i prou. Ara sí que hi ha grups regulars de teatre, a la Roda de Teatre. És una coordinadora del Penedès que va des de l’octubre al maig.

“Els homes quan ja estaven de les feines del camp a l’hivern, a les sis de la tarda, que ja és fosc, no tenien res més a fer. No hi havia teles, no hi havia res. Doncs feien teatre. I les dones també.”

L’any 1967 vam començar amb el grup Terra Baixa d’Ordal i es va acabar el 2015. Cada any fèiem una obra de teatre. La Ginesta era un altre grup de teatre que hi havia.

A Can Rossell va haver-hi un grup de teatre des del 1990 fins al 2000. El 2012 es van unir de nou persones amb motivació per reprendre aquest art i així va néixer La companyia és grata que forma part de la Roda de Teatre. Fan obres de text escrites i dirigides per elles mateixes.

A Sant Pau d’Ordal el grup KTRE9 busca obres i les representa des de fa anys. En els últims temps s’han passat a l’audioviovisual amb la creació de curts per a festa major. Busquen un tema, escriuen un guió, el graven i el passen per festa major.

Això ja no és tant teatre, és com una pel·lícula però la gent ja ho espera, i nosaltres ens ho passem molt bé!

Quan era festa major d’Ordal, anàvem a Ordal. Quan era als Cassots, als Cassots,….la gent anava a ballar d’un lloc a un altre per festes majors.

– Ai, els balls! Anàvem a ballar amb la gramola.

– I això era cada diumenge. Bé, menys en Quaresma, a la Quaresma res!

– Me’n recordo molt. Als balls vam trobar els novios!

– Si, et venien a demanar ball. Però si et venia a buscar algú que no t’agradava li deies
“Aquest el ballo!”

– Fins i tot portàvem un paperet, on apuntar els balls que teníem compromesos en
festa major.

– Ai, jo això ja no.

Per festa major hi havia molts balls!

Ball de la Toia

Subhastaven una figura i el noi que tenia més pessetes la comprava i ballava amb la noia que més li agradava. Un any un lleó, un gerro,…era un objecte, el concepte “pongo” actual. Eren figures grosses, eh? i de vegades eren 2 o 3 que la compraven, i llavors ballaven tots.

Ball del fanalet

Posàvem una espelma al centre i paper al voltant, fent un fanalet i ballàvem en una sala
amb els llums apagats amb l’espelma encesa. Alguns nois picaven al braç de la noia, perquè s’encengues el paper i aprofitaven el moment de bufar per apagar-lo per arrambar-se!”

Ball de casats

Els socis casats ballaven aquell ball. Una parella es posava al centre i es feien dues rotllanes al voltant, una anava per fora i l’altra per dintre. Quan una es movia l’altra estava quieta i a l’inrevés. Només podien ballar els casats.

-Un casat podria ballar amb una soltera?
– NOOOOOOO. Bé, sols si era a germana, o la filla,…jo havia ballat amb el meu pare.

Ball de rams

Venia un autocar petit o una furgoneta a buscar noies per anar a portar-les a Avinyonet, on hi havia un taller de costura. Passava per Sant Pau, per Lavern,… Així coneixíem a noies d’altres municipis i cosíem totes allà, dinàvem i a la tarda, cap a casa.

Cinema

– Ja molt cap aquí feien cinema.
-Dona, més cap aquí fa ja 50 anys o més!

Els diumenges feien cinema. Aquí a Sant Pau, a Ordal i a Lavern. Era una cosa molt curiosa. Posaven el primer rotllo en el primer poble. Aleshores aquest havia de viatjar al segon poble, al tercer,… se l’anaven passant. De vegades havien de tallar la projecció perquè encara no havia arribat l’altre tros.

Pa i empenta

L’1 de maig es celebra la festa del pa i empenta. S’ha de tocar un panet beneït que s’anava a buscar amb empentes.

Aquest pa no es menja ni per gana ni per set ni per aliment, sinó que serveixi de sagrament.

Aquest panet es posava a la finestra quan feia tempesta, perquè no fes mal als camps. Quan estava sec, es podia donar a les gallines, feies el que volies, i l’any següent, per un altre!

I aquí hi havia el campament de soldats. Bueno, estava a Vallirana, però els soldats
baixaven a Ordal, perquè hi havia bar. I ens deien: nena, que tens una germana?. I per
Corpus sempre venien. Hi havia tota una esplanada de tendes de campanya.

Per corpus es posava un altar a cada carrer i es penjaven edredons als balcons. El millor edredó. Ja no es fa aquesta festa.

A Ordal hi havia un grup de balls regionals. El Mosén Josep Reventós proposava sempre activitats com ara teatre i també les danses. Anava a buscar al professor a Vilafranca ell mateix, un home que ja era gran, però ens ensenyava!. Ballàvem la l’Hereu Riera, la dansa de Castellterçol,…i ho fèiem aquí, però també ens movíem a altres llocs! era molt maco, vam disfrutar moltíssim! Tinc la sensació d’haver gaudit molt de la meva joventut.

Galeria d’imatges